el entorno . com  -  Noticiario del Barça
  9 de Febrero de 2012     Edición de las 19:19 h.  

 

 
L'opinió del soci

Ver noticias de opinion
Sabado, 13 de Junio de 2009 a las 20:46
Sigo tri-contento


Alfred Picó

PUBLICIDAD

Me encanta que el presidente del Barça se haya apuntado a la moda que sugerí en uno de mis artículos. El otro día declaró que estaba "tri-tranquilo". Los culés hemos de añadir el prefijo "tri" a todas nuestras expresiones cotidianas. Desde el 27 de mayo yo estoy tri-feliz, tri-contento, tri-eufórico y tri-tranquilo. Bebo tri-naranjus, mastico chiclés tri-dent, me tomo cafés tri-fásicos, pongo los discos de La Tri-nca y Mari Tri-ni y aunque soy agnóstico le doy gracias a la santísima Tri-nidad. Me he hecho un análisis de sangre y me han salido los tri-glicéridos altos. Normal. En mi vida, todo es "tri".

Mientras en la capital sueñan con goles y títulos que todavía están por llegar (pura ciencia ficción), nosotros seguimos babeando con nuestras tres copas (comedia basada en hechos reales). Es evidente que se trata de dos películas diferentes. Los madridistas se quejan de nuestra prepotencia por el triplete. ¿Y qué se esperaban? Ellos se han pasado toda la temporada hablando de "Villarato" y ayudas arbitrales, del "fenómeno" Robben frente a un Messi "irregular", del "cangelo", del baño que nos iban a dar en el Bernabéu, del "chorreo" al Liverpool, de la poca categoría de nuestros rivales europeos (Bayern y Olympique)... Buf, entiendo que los merengues estén destrozados y que su Tío Gilito haya tirado del talonario para subirles la moral. Si el Madrid nos hubiera ganado en el Camp Nou 2-6 y luego se hubiera proclamado campeón de Copa, Liga y Champions, yo estaria ingresado en un psiquiátrico o en Montserrat.

Pero nuestra euforia (perdón, tri-euforia) no va contra nadie. Los culés estamos viviendo un sueño (perdón, un tri-sueño) que solo tiene un color: el blaugrana. No tenemos "madriditis", ni "manchesteritis", "ni bilbainitis", ni "ronalditis" por una sola razón. Porque este año somos los mejores (perdón, los tri-mejores). El año que viene será otra historia. O no.

___________________________________________________________________________________

CONTINUO TRI-CONTENT

M'encanta que el president del Barça s'hagi apuntat a la moda que vaig suggerir en un dels meus articles. L'altre dia va declarar que estava "tri-tranquil". Els culés hem d'afegir el prefix "tri" a totes les nostres expressions quotidianes. Des del 27 de maig jo estic tri-feliç, tri-content, tri-eufòric i tri-tranquil. Bec tri-naranjus, mastego xiclets tri-dent, em prenc cafès tri-fàsics, poso els discos de La Tri-nca i Mari Tri-ni i encara que sóc agnòstic li dono gràcies a la santíssima Tri-nitat. M'he fet una anàlisi de sang i m'han sortit els tri-glicèrdis alts. Normal. En la meva vida, tot és "tri".

Mentre a la capital somien amb gols i títols que encara estan per arribar (pura ciència ficció), nosaltres continuem bavejant amb les nostres tres copes (comèdia basada en fets reals). És evident que es tracta de dues pel·lícules diferents. Els madridistes es queixen de la nostra prepotència pel triplet. I què s'esperaven? Ells s'han passat tota la temporada parlant de "Villarato" i ajudes arbitrals, del "fenomen" Robben enfront d'un Messi "irregular", del "cangelo", del bany que ens anaven a donar al Bernabéu, del "chorreo" al Liverpool, de la poca categoria dels nostres rivals europeus (Bayern i Olympique)... Buf, entenc que els merengues estiguin destrossats i que el seu Oncle Gilito hagi agafat el talonari per pujar-los la moral. Si el Madrid ens hagués guanyat al Camp Nou 2-6 i després s'hagués proclamat campió de Copa, Lliga i Champions, jo estaria ingressat en un psiquiàtric o a Montserrat.

Però la nostra eufòria (perdó, tri-eufòria) no va contra ningú. Els culés estem vivint un somni (perdó, un tri-somni) que només té un color: el blaugrana. No tenim "madriditis", ni "manchesteritis", "ni bilbainitis", ni "ronalditis" per una sola raó. Perquè aquest any som els millors (perdó, els tri-millors). L'any que ve serà una altra història. O no.



 
Zerowatts

elentorno.com. © Copyright 2000-10, Todos los derechos reservados
Todas las marcas y logotipos son propiedad de sus respectivos dueños.