Resaca 2 Huelva 0


Alfred Picó
Ha sido una noche de resaca. Los socios nos hemos pasado el partido recordando el 4-0 del miércoles con los amigos de la grada, los vigilantes, los porteros, la señora de los lavabos y los chicos del bar. En muchos momentos nos hemos olvidado de que estábamos jugando contra el Recreativo de Huelva. Menos mal que un socio nos ha puesto firmes: "Dejaros ya de nostalgias y a ver si animáis un poco al equipo, collons. Que solo ganamos 1-0". Y, por supuesto, hemos animado.

Posiblemente ha sido uno de los partidos más soporíferos de la temporada (partido Trankimazin). Guardiola ha optado por la fórmula de la Copa: Bojan, Silvinho y Martín Cáceres de titulares y Messi a medio gas. Pero no me voy a quejar. Los tres puntos de esta noche valen lo mismo que una victoria en el Bernabéu por 0-12. El partido ha sido cutre, pero la victoria es fundamental.

Y ahora... a esperar que el Valladolid nos de una alegría mañana y a sentenciar la eliminatoria de la Champions en Múnich. Como socio sufridor que soy agradezco este 2-0 relajante de hoy. Hay que guardar fuerzas para el estrés de las próximas semanas. Nos esperan unas semifinales brutales contra el Chelsea (si se cumplen los pronósticos), la Final Four de baloncesto, la final de la Copa del Rey (ya he reservado mi plaza en un autocar) y la recta final de la Liga.  ¡Viva la semana santa más culé de los últimos tiempos!

---

RESSACA, 2 - HUELVA, 0

Ha estat una nit de ressaca. Els socis ens hem passat el partit recordant el 4-0 de dimecres amb els amics de la grada, els vigilants, els porters, la senyora dels lavabos i els nois del bar. En molts moments ens hem oblidat que estàvem jugant contra el Recreativo d'Huelva. Encara prou que un soci ens ha tocat el crostó: "Deixeu-vos de nostàlgies i a veure si animeu una mica a l'equip, collons. Que només guanyem 1-0". I, per descomptat, hem animat.

Possiblement ha estat un dels partits més soporífers de la temporada (partit Trankimazin). Guardiola ha optat per la fórmula de la Copa: Bojan, Silvinho i Martín Cáceres de titulars i Messi a mig gas. Però no em queixaré. Els tres punts d'aquesta nit valen el mateix que una victòria al Bernabéu per 0-12. El partit ha estat cutre, però la victòria és fonamental.

I ara... a esperar que el Valladolid ens doni una alegria demà i a sentenciar l'eliminatòria de la Champions a Munic. Com a soci patidor que sóc agraeixo aquest 2-0 relaxant d'avui. Cal guardar forces per a l'estrès de les pròximes setmanes. Ens esperen unes semifinals brutals contra el Chelsea (si es compleixen els pronòstics), la Final Four de bàsquet, la final de la Copa del Rei (ja he reservat la meva plaça en un autocar) i la recta final de la Lliga. Visca la setmana santa més culé dels últims temps!