Miercoles, 25 de Febrero de 2009 a las 17:12
Crónica de un martes europeo
Alfred Picó
PUBLICIDAD
Los partidos de la Champions en campo contrario son especiales. Los amigos nos reunimos en el comedor de algún voluntario. Ayer le tocó a Baptista. El menú es prácticamente el mismo en todas las convocatorias: pan con tomate, embutido, tortilla y cervesa. Ayer, sin embargo, el anfitrión nos sorprendió con un delicioso plato de cuscús. La novedad fue acogida con una gran ovación. Antes del partido realizamos la porra. Ganó el 1-2. Yo aposté por un 2-2 (me olía un empate). El estado de ánimo de mis colegas era estupendo. Casi todos valoraron el tropiezo frente al Espanyol como un accidente. Yo también. Pero cuando Juninho marcó el 1-0 empezaron a relucir las primeras críticas:
"Este Barça ya no es el mismo", "Messi no está fino", "Los jugadores parecen agotados", "La copa del Rey nos pasa factura", "Tenemos que fichar a un portero con urgencia".
Y con urgencia devoramos el cuscús y todo lo que salió de la cocina en los 15 minutos del descanso. También nos ventilamos unas cuantas botellas de cerveza de litro. Alguien exclamó aterrorizado: "Creo que estamos consumiendo demasiado alcohol". Yo encontré una justificación:
"Son los nervios. Cuando empatemos, dejaremos de beber". Y así fue. El golazo de Henry fue celebrado con locura. Incluso salimos al balcón para cantar el himno del Barça. Algunos coches nos saludaban con el cláxon. El gol nos relajó y soltamos frases inolvidables:
"A estos franceses nos los pasaremos por la piedra en el Camp Nou", "El Barça es el rey de la remontada", "Henry es imprescindible", "Messi ha trabajado mucho para el equipo", "Los jugadores también saben sufrir".
Y acaba el sufrimiento. El 1-1 es un buen resultado. Yo me ofrezco voluntario para organizar la cena de cuartos de final. Alguien me recuerda que primero hay que eliminar al Lyon. Tiene razón. Nos despedimos con abrazos ruidosos y otra frase épica:
"A ver si mañana el Liverpool nos da una alegría".
CRÒNICA D'UN DIMARTS EUROPEU
Els partits de la Champions en camp contrari són especials. Els amics ens reunim al menjador d'algun voluntari. Ahir li va tocar al Baptista. El menú és pràcticament el mateix en totes les convocatòries: pa amb tomàquet, embotit, truita i cervesa. Ahir, no obstant, l'amfitrió ens va sorprendre amb un deliciós plat de cuscús. La novetat va ser acollida amb una gran ovació. Abans del partit vam realitzar la porra. Va guanyar l'1-2. Jo vaig apostar per un 2-2 (m'ensumava un empat). L'estat d'ànim dels meus col·legues era estupend. Gairebé tots van valorar l'ensopegada davant de l'Espanyol com un accident. Jo també. Però quan Juninho va marcar l'1-0 van començar a relluir les primeres crítiques: "Aquest Barça ja no és el mateix", "Messi no està fi", "Els jugadors semblen esgotats", "La copa del Rei ens passa factura", "Hem de fitxar a un porter amb urgència".
I amb urgència vam devorar el cuscús i tot el que va sortir de la cuina en els 15 minuts del descans. També ens vam ventilar unes quantes ampolles de cervesa de litre. Algú va exclamar amb terror: "Crec que estem consumint massa alcohol". Jo vaig trobar una justificació: "Són els nervis. Quan empatem, deixarem de beure". I així va ser. El golàs d'Henry va ser celebrat amb bogeria. Fins i tot vam sortir al balcó per cantar l'himne del Barça. Alguns cotxes ens saludaven amb el clàxon. El gol ens va relaxar i vam deixar anar frases inoblidables: "A aquests francesos ens els passarem per la pedra al Camp Nou", "El Barça és el rei de la remuntada", "Henry és imprescindible", "Messi ha treballat molt per a l'equip", "Els jugadors també saben patir".
I acaba el patiment. L'1-1 és un bon resultat. Jo m'ofereixo voluntari per organitzar el sopar de quarts de final. Algú em recorda que primer cal eliminar al Lió. Té raó. Ens acomiadem amb abraçades sorolloses i una altra frase èpica: "A veure si demà el Liverpool ens dóna una alegria".