Miercoles, 16 de Julio de 2008 a las 20:34
Una canción para Ronaldinho
Alfred Picó
PUBLICIDAD
Estaba buscando una canción para despedir a Ronaldinho y he encontrado unas cuantas. Me gusta aquella que dice "Cuando un amigo se va queda un espacio vacío", de Alberto Cortez. Es nostálgica y emotiva. También es muy apropiada para Ronnie "La vall del riu vermell" ("El valle del río rojo") cuando proclama "Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí" ("Echaremos de menos tu sonrisa, dice que nos dejas, te vas lejos de aquí"). Si algo nos enamoró de Ronnie fue su sonrisa. Siempre estaba contento. Incluso después de una entrada criminal de un defensa psicópata. Pero también me identifco con la canción de Los Amaya que dice: "Vete, me has hecho daño vete". Es una melodía con resentimiento. Ay Ronnie, así estoy yo, entre el amor y la rabia.
La gran mayoría de socios del Barça estamos encantados con la marcha del brasileño. Nos daba igual que se fuera al Milan o al Castellfollit de la Roca. La última temporada del crack, lamentable en todos los sentidos, ha sido clave para el hundimiento definitivo del equipo. Pero supongo que dentro de 10 años recordaremos a Ronaldinho con cariño. Nos sacó de la misera en el 2003 y lideró un equipo campeón. Gracias Ronnie por las 2 ligas, por la Champions de París, por aquel 0-3 en el Bernabéu y por esas jugadas imposibles. Ronnie, gracias y adiós.
UNA CANÇO PER A RONALDINHO
Estava buscant una cançó per acomiadar Ronaldinho i n'he trobat unes quantes. M'agrada aquella que diu "Cuando un amigo se va queda un espacio vacío", d'Alberto Cortez. És nostàlgica i emotiva. També és molt apropiada per a Ronnie "La vall del riu vermell" quan proclama "Trobarem a faltar el teu somriure,diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí" . Si alguna cosa ens va enamorar de Ronnie va ser el seu somriure. Sempre estava content. Fins i tot després d'una entrada criminal d'un defensa psicòpata. Però també m'identifico amb la cançó de Los Amaya quan diu: "Vete, me has hecho daño vete". Es una melodia amb ressentiment. Ai Ronnie, així estic jo, entre l'amor i la ràbia.
La gran majoria de socis del Barça estem encantats amb la sortida del brasiler. Tant ens feia que marxés al Milan o al Castellfollit de la Roca. La darrera temporada del crack, lamentable en tots els sentits, ha estat clau per a l'enfonsament definitiu de l'equip. Però suposo que d'aquí 10 anys recordarem Ronaldinho amb estima. Ens va treure de la misèria l'any 2003 i va liderar un equip campió. Gràcies Ronnie por les 2 lligues, per la Champions de París, per aquell 0-3 al Bernabéu i per tantes jugades impossibles. Ronnie, gràcies i adéu.