Peor que un culebrón


Alfred Picó

Catalunya es un país de grandes culebrones. Solo hay que recordar "El cor de la ciutat" o "Ventdelplà". Lo que está pasando en Can Barça no tiene nada que envidiar a las series de TV3. Los socios del Barça estamos con el corazón encogido. Cada capítulo es más taquicárdico que el anterior. ¿Quién será el próximo en dimitir? ¿Cuántas ruedas de prensa más nos esperan? ¿Qué pasará con Soriano y Rosell?

La oposición estaba en casa: Los peores enemigos que ha tenido Laporta después de la moción de censura no han sido ni Sandro Rosell, ni Oriol Giralt, ni Majó, ni Minguella. Los que han exigido la dimisión del presidente han sido sus propios directivos. Ver para creer.

Superman Laporta: El presidente del Barça es el nuevo héroe fantástico del siglo XXI. Es mucho más fuerte que Superman, Spiderman o La Masa. Ha perdido la moción de censura, ocho de sus directivos han dimitido, nadie ha salido en su defensa, pero él sigue como un campeón. No sé si es un valiente o un irresponsable.

¿Cultura democrática? Siempre había defendido la cultura  democrática y catalanista de Laporta. El Barça ha estado gobernado durante décadas por dirigentes que no se significaban, precisamente, por su amor a la democracia. Él aportó en el 2003 aire fresco y renovación. Pero hablar ahora de "dulce derrota" y de "mayoría silenciosa" me parece pobre, triste y un retroceso en el tiempo. Un demócrata jamás debe aprovecharse de la abstención. Es un error imperdonable más propio de un dirigente de un país africano.

La asamblea de compromisarios: No entiendo que sea más importante y vinculante la opinión de la asamblea de compromisarios que el voto libre, directo y secreto de todos los socios.

Conclusión: Ya he diseñado la camiseta que luciré este verano: Dice así: "Visca el Barça d'hoquei. 18 copes d'Europa". Nadie puede competir con eso.

__________________________________________________________________________

PITJOR QUE UN CULEBRÓ

Catalunya és un país de grans culebrots. Només hem de recordar "El cor de la ciutat" o "Ventdelplà". El que està passant a Can Barça no té res a envejar a les sèries de TV3. Els socis del Barça estem amb el cor encongit. Cada capítol és més taquicàrdic que l’anterior. Qui serà el proper que dimitirà? Quantes rodes de premsa més ens esperen? Què passarà amb Soriano i Rosell?

L’oposició estava a casa: Els pitjors enemics que ha tingut Laporta després de la moció de censura no han estat ni Sandro Rosell, ni Oriol Giralt, ni Majó, ni Minguella. Els que han exigit la dimissió del president han estat els seus propis directius. Veure per creure.

Superman Laporta: El president del Barça és el nou heroi fantàstic del segle XXI. És molt més fort que Superman, Spiderman o La Massa. Ha perdut la moció de censura, vuit dels  seus directius han dimitit, ningú ha sortit a defensar-lo, però ell segueix como un campió. No sé si és un valent o un irresponsable.

Cultura democràtica? Sempre havia defensat la cultura democràtica i catalanista de Laporta. El Barça ha estat governat durant dècades per dirigents que no es significaven, precisament, pel seu amor a la democràcia. Ell va aportar  en el 2003 aire fresc i renovació. Però parlar ara de "dolça derrota" i de "majoria silenciosa" em sembla pobre, trist i un retrocés en el temps. Un demòcrata mai no s’ha d’aprofitar de l’abstenció. És una errada imperdonable més pròpia d’un dirigent d’un país africà.

L’Assemblea de compromissaris: No entenc que sigui més important i vinculant l’opinió de l’Assemblea de compromissaris que el vot lliure, directe i secret de tots els socis.

Conclusió: Ja he dissenyat la samarreta que lluiré aquest estiu: Diu així: "Visca el Barça d'hoquei. 18 copes d'Europa". Ningú no pot competir amb això.