El Barça es lo que importa


Alfred Picó
La democracia es un valor maravilloso que debemos cuidar entre todos. Mis abuelos estuvieron 40 años sin poder votar. Los culés tenemos este domingo una cita con las urnas. Las tres opciones me parecen respetables: el "sí", el "no" y el voto en blanco. Conozco socios que votarán a favor de la moción porque ya no confían en Laporta después de dos años de pasotismo general. Los socios que defienden el "no" me explican que Laporta debe acabar el mandato para garantizar la estabilidad institucional. Y también me encuentro con socios que votarán en blanco, porque comparten el espíritu de la moción pero no quieren castigar al presidente.

La moción, curiosamente, ya ha cambiado algunas cosas. Hasta los laportistas más militantes reconocen que ha sido un justo y necesario toque de atención para un presidente que se había dormido en los últimos tiempos. La moción, además, ha servido para que la directiva se haya puesto las pilas en su política comunicativa, hasta ahora muy conservadora.

Me ha parecido perfecto que Sandro Rosell haya dado la cara antes del referéndum. Si la moción triunfara y se tuvieran que convocar elecciones, su presencia es una garantía para que haya un debate electoral serio e intenso. Lo que esperamos todos los socios es que el duelo Rosell-Laporta o Rosell Soriano no caiga en las cuestiones puramente personales. El Barça no es el sitio para que dos viejos amigos, ahora enfrentados, se tiren los trastos por la cabeza.

La Eurocopa ha sido un aburrimiento. Portugal y Holanda, las selecciones que tenían que comerse el mundo, cayeron muy pronto. Italia y Francia hicieron el ridículo. Y las teóricas sorpresas -Rusia, Croacia o Turquía- nunca dieron la talla. Siempre acaba ganando el menos malo. En Catalunya, sin negar casos puntuales de pasión, hemos vivido el desenlace de la competición entre la calma y la indiferencia. Es una cuestión histórica. Muchos tampoco entendemos esta locura por una selección que hasta hace tres semanas no interesaba a casi nadie. La gente insultaba al entrenador y exigía la presencia de Raúl y Guti. Lo más importante es que los jugadores del Barça no se han lesionado. Ojalá estén en forma para la previa de la Champions.

Xavi e Iniesta son los mejores centrocampistas de Europa. Es una pena que con ellos el Barça haya jugado tan mal durante toda la temporada. Rijkaard no supo crear mentalidad ganadora. Y los fantásticos (excepto Messi) pasaron de todo. Espero que el Barça 2008-2009 sea muy diferente.

---

EL BARÇA ÉS EL QUE IMPORTA

La democràcia és un valor meravellós que hem de cuidar entre tots. Els meus avis van estar 40 anys sense poder votar. Els culés tenim aquest diumenge una cita amb les urnes. Les tres opcions em semblen respectables: el "sí", el "no" i el vot en blanc. Conec socis que votaran a favor de la moció perquè ja no confien en Laporta després de dos anys de passotisme general. Els socis que defensen el "no" m'expliquen que Laporta ha d'acabar el mandat per garantir l'estabilitat institucional. I també em trobo amb socis que votaran en blanc, perquè comparteixen l'esperit de la moció però no volen castigar el president.

La moció, curiosament, ja ha canviat algunes coses. Fins i tot els laportistes més militants reconeixen que ha estat un just i necessari toc d'atencíó per a un president que s'havia adormit en els últims temps. La moció, a més, ha servit perquè la directiva s'hagi posat les piles en la política comunicativa, fins ara molt conservadora.

M'ha semblat perfecte que Sandro Rosell hagi donat la cara abans del referèndum. Si la moció triomfés i es convoquessin eleccions, la seva presència és una garantia perquè hi hagi un debat electoral seriós i intens. El que esperem tots els socis és que el duel Rosell-Laporta o Rosell-Soriano no caigui en qüestions purament personals. El Barça no és el lloc perquè dos vells amics, ara enfrontats, es tirin els trastos pel cap.

L'Eurocopa ha estat un avorriment. Portugal i Holanda, les seleccions que havien de menjar-se el món, van caure molt aviat. Itàlia i França han fet el ridícul. I les tèoriques sorpreses -Rússia, Croàcia o Turquia- mai no van donar la talla. Sempre acaba guanyant el menys dolent. A Catalunya, sense negar casos puntuals de passió, hem viscut el desenllaç de la competició entre la calma i la indiferència. És una qüestió històrica. Molts tampoc no entenem aquesta bogeria per una selecció que fins fa tres setmanes no interessava a gairebé ningú. La gent insultava l'entrenador i exigia la presència de Raúl i Guti. El més important és que els jugadors del Barça no s'han lesionat. Tant de bo estiguin en forma per a la prèvia de la Champions.

Xavi i Iniesta són els millors migcampistes d'Europa. És una pena que amb ells el Barça hagi jugat tan malament durant tota la temporada. Rijkaard no va saber crear mentalitat guanyadora. I els fantàstics (llevat de Messi) van passar de tot. Espero que el Barça 2008-2009 sigui molt diferent.