Miercoles, 7 de Mayo de 2008 a las 0:51
Sí, sí, sí. Queremos ganar al Madrid
Alfred Picó
PUBLICIDAD
Primero les hacemos el pasillo. Ellos gritan, aplauden y se sienten -una vez más- los amos de Catalunya y del mundo entero. Empieza el partido y llega otra fiesta. La nuestra. Les metemos un par de golitos con aroma de valium y se quedan anestesiados.En el Bernabéu no jugarán los que se pasan el código interno por la entrepierna y los que se autodescartan de manera lamentable. Mejor. Estarán los niños (Bojan, Messi), los que ejercen de catalanes (Valdés, Puyol, Xavi y compañía) y el gran Touré (el nuevo ídolo del Camp Nou). Tenemos un equipo competitivo para amargarles la noche. Si los merengues quieren fiesta tendrán que escuchar un disco de Rafaela Carrá.
Un pasillo mal planteado: Tendrían que ser los jugadores del Madrid los que aplaudieran a los del Barça... por su pasotismo durante toda la temporada.
¿Humillación? No gracias: Algunos medios de comunicació intentan calentar el ambiente y nos presentan el pasillo como una humillación. La gente de la Meseta siempre ha pecado de prepotente. Ya lo dije hace unas semanas. El Barça tiene 110 años de historia. Y Catalunya, 1.000. Y aquí estamos, más vivos que nunca. No nos hundirán con un pasillo.
La moral de mi madre: Me llama mi madre. "Hijo mío, si ganamos en el Bernabéu me iré a Las Rambles con la bandera y una botella de cava. No sabes las ganas que tengo de celebrar algo. Y espero que tu padre me acompañe. Visca el Barça".
________________________________________________________________________________
SÍ, SÍ, SÍ. VOLEM GUANYAR AL MADRID
Primer els fem el passadís. Ells criden, aplaudeixen i se senten -una vegada més- els amos de Catalunya i del món sencer. Comença el partit i arriba una altra festa. La nostra. Els fiquem un parell de golets amb aroma de valium i es queden anestesiats. Al Bernabéu no jugaran els que es passen el codi intern per l'entrecuixa i els que s'autodescarten de manera lamentable. Millor. Estaran els nens (Bojan, Messi), els que exerceixen de catalans (Valdés, Puyol, Xavi i companyia) i el gran Touré (el nou ídol del Camp Nou). Tenim un equip competitiu per a amargar-los la nit. Si els merengues volen festa hauran d'escoltar un disc de Rafaela Carrá.
Un passadís mal plantejat: Haurien de ser els jugadors del Madrid els qui aplaudissin als del Barça... pel seu passotisme durant tota la temporada.
Humiliació? No gràcies: Alguns mitjans de comunicació intenten escalfar l'ambient i ens presenten el passadís com una humiliació. La gent de la Meseta sempre ha pecat de prepotent. Ja ho vaig dir fa unes setmanes. El Barça té 110 anys d'història. I Catalunya, 1.000. I aquí estem, més vius que mai. No ens enfonsaran amb un passadís.
La moral de la meva mare: Em truca la meva mare. "Fill meu, si guanyem m'aniré a Les Rambles amb la bandera i una ampolla de cava. No saps les ganes que tinc de celebrar alguna cosa. I espero que el teu pare m'acompanyi. Visca el Barça".