Dos tardes con final feliz


Alfred Picó
Domingo, 7 de la tarde, Camp Nou. Tras un partido espeso y agónico, el Barça consigue la victoria en el último minuto. Martes, 7 de la tarde, Llibreria Proa. Más de 60 personas me acompañaron en la presentación de mi novela sobre la final de París. Han sido dos tardes emocionantes con final feliz. Pero vayamos por partes.

Buen resultado, mal juego:
Hoy hemos vivido una tarde de aburrimiento, susto y euforia. Una extraña combinación. El Mallorca parecía el rival ideal para dar un golpe de autoridad. Pero el Barça de esta temporada va muy justito de todo: de fuerzas y de goles. El partido era de siesta. Los ojos se me cerraban. De repente, un penalty. Ha sido solo un susto: San Víctor Valdés nos ha salvado. El segundo tiempo ha sido tan espeso como el primero. Cuando más hundido estaba en la butaca (muy hundido, lo reconozco), ha llegado el gol salvador. Los culés estamos felices por los tres puntos, pero preocupados por el juego. Nos hemos pasado todo el año quejándonos de un calendario demasiado cargado y ahora, que no tenemos partidos entre semana, estamos más agotados que nunca.

Magnífica jornada:
Ha ganado el Barça y han perdido Madrid y Sevilla. Fantástico. En la parte baja, celebro las victorias del Nàstic y de la Real Sociedad. Ojalá puedan salvarse.

Un 10 de abril inolvidable:
El martes, a las siete de la tarde, más de 60 personas me acompañaron para presentar mi novela "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París" en la Llibreria Proa de Barcelona. Una hora antes, una espectacular bandera con el lema "Campions d'Europa 2006" colgaba del balcón de la librería. Las mejores imágenes de la final de París se proyectaban en una de las paredes de la sala. El ambiente era de "gallina de piel".

El escritor Jordi Galceran destacó los aspectos literarios del libro. Me emocioné cuando pidió una segunda parte de la novela. A continuación habló Josep Vila, periodista de Catalunya Ràdio. Se quejó -con humor- de los meses que he permanecido encerrado en casa escribiendo el libro. El último discurso fue de Adrià Serra, miembro de la productora El Terrat y autor del blog "Diari d'un culer". Sus anécdotas -él también estuvo en París- despertaron una gran expectación.

La última intervención fue la mía. Me sentía como si hubiera ganado el Oscar. Di las gracias a todo el mundo y expliqué algunas interioridades del libro. Mi hermano David -sentado entre el público- provocó las risas de los presentes con unas ingeniosas disertaciones (pactadas), pero aparentemente espontáneas.

Al finalizar los parlamentos y las preguntas, se apagaron las luces y disfrutamos de nuevo de las imágenes de aquella memorable final (con una copa de cava en la mano). El espíritu de París sigue vivo. Nunca olvidaré el 17 de mayo del 2006, pero también guardaré siempre en mi memoria el 10 de abril del 2007. Muchas gracias a todos.

La opinión de mi mujer:
"Como he escuchado en una emisora de radio, el gol de Fernando Navarro ha sido un bálsamo para el Barça. Sí, es cierto... pero qué triste tener que ganar así: en el último minuto y gracias a un gol del rival en propia puerta. Sin olvidarnos del penalty que ha salvado Valdés. En resumen: un Barça patético. Por favor, Rijkaard, ¡abre los ojos ya! Es un lujo tener a Gudjohnsen en el banquillo.
Siempre nos quedará el 10 de abril de 2007: felicitats Alfred! La presentación de la novela 'Sí, sí, sí. Hem guanyat a París'  fue un éxito a todos los niveles. Y, personalmente, uno de los días más felices de mi vida. Muchas gracias por este día único e irrepetible. ¡Eres el mejor!"

 

---

 Consigue un ejemplar gratuito de: "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París"   

Envía un email clicando aquí con tu nombre dirección de correo y teléfono y participarás en el sorteo* de varios ejemplares de: "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París"

* Sorteo el 4 de mayo de 2007

---

DUES TARDES AMB FINAL FELIÇ

Diumenge, 7 de la tarda, Camp Nou. Després d'un partit espès i agònic, el Barça ha aconseguit la victòria en el últim minut. Dimarts, 7 de la tarda, Llibreria Proa. 60 persones em van acompanyar per presentar la meva novel.la sobre la final de París. Han estat dues tardes emocionants amb final feliç. Però anem per parts.

Bon resultat, mal joc:
Avui hem viscut una tarda d'avorriment, esglai i eufòria. Una estranya combinació. El Mallorca semblava el rival ideal per donar un cop d'autoritat. Però el Barça d'aquesta temporada va molt justet de tot: de forces i de gols. El partit era de migdiada. En algun moment he estat a punt de fer una becaina. De sobte, un penal. Ha estat només un esglai: Sant Víctor Valdés ens ha salvat. El segon temps ha estat tan avorrit com el primer. Quan més enfonsat estava a la butaca (molt enfonsat, ho reconec) ha arribat el gol salvador. Els culés estem feliços pels tres punts, però preocupats pel joc. Ens hem passat tot l'any queixant-nos d'un calendari massa carregat i ara, que no tenim partits entre setmana, estem més esgotats que mai.

Magnífica jornada:
Ha guanyat el Barça i han perdut Madrid i Sevilla. Fantàstic. Per la part baixa, celebro les victòries del Nàstic i de la Reial Societat. Tant de bo puguin salvar-se.

Un 10 d'abril inoblidable:
El dimarts, a les set de la tarda, més de 60 persones em van acompanyar per presentar la meva novel.la "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París" a la Llibreria Proa de Barcelona. Una hora abans, una espectacular bandera amb el lema "Campions d'Europa 2006" penjava del balcó de la llibreria. Les millors imatges de la final de París es projectaven en una de les parets de la sala. L'ambient era de "gallina de piel".

L'escriptor Jordi Galceran va destacar els aspectes literaris del llibre. Em vaig emocionar quen va demanar una segona part de la novel.la. A continuació va parlar Josep Vila, periodista de Catalunya Ràdio. Es va queixar -amb humor- dels mesos que he estat tancat a casa escrivint el llibre. L'últim discurs va ser d'Adrià Serra, membre de la productora El Terrat i autor del bloc "Diari d'un culer". Les seves anècdotes -ell també va anar a París- van despertar una gran expectació.

La darrera intervenció va ser la meva. Em sentia com si hagués guanyat un Oscar. Vaig donar les gràcies a tothom i vaig explicar algunes interioritats del meu llibre. El meu germà David -assegut entre el públic- va provocar les rialles dels presents amb unes enginyoses dissertacions (pactades), però aparentment espontànies.

En finalitzar els parlaments i les preguntes, es van apagar els llums i vam gaudir de nou de les imatges d'aquella memorable final (amb una copa de cava a la mà). L'esperit de París continua viu. Mai oblidaré el 17 de maig del 2006, però també em quedarà per sempre el record del 10 d'abril del 2007. Moltes gràcies a tots.

L'opinió de la meva dona:
"Com he escoltat en una emissora de ràdio, el gol de Fernando Navarro ha estat un bàlsam per al Barça. Sí, és cert... però què trist haver de guanyar així: a l'últim minut i gràcies a un gol del rival en pròpia porta. Sense oblidar-nos del penal que ha salvat Valdés. En resum: un Barça patètic. Per favor, Rijkaard, obre els ulls ja! És un luxe tenir Gudjohnsen a la banqueta.
Sempre ens quedarà el 10 d'abril del 2007: felicitats Alfred! La presentació de la novel.la 'Sí, sí, sí. Hem guanyat a París'  va ser un èxit a tots els nivells. I, personalment, un dels dies més feliços de la meva vida. Moltes gràcies per aquest dia únic i irrepetible. Ets el millor!"